Aquest és l’espai obert per a que opinis sobre els escrits i obra de J. M. Vidal-Illanes.La censura prèvia i post en aquest espai ha estat censurada... així que tens plena llibertat [com no podria ser d’una altra forma]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
57 comentaris:
La veritat és que fa mesos que volia deixar comentaris i finalment vaig escriure a vidal-illanes. La seva resposta -puntual, la veritat- va ser un tant desconcertant i va confirmar-hi el caràcter "d'escriptor maldito".
No obstant m'agrada molt i axí ho volia fer constar.
Durant els darrers anys havia seguit a V.I a ECLèCTIA (com els agrada escriure-ho) i la veritat és que sempre n'havia manifestat la meva admiració. Ara no puc menys que dir que m'agrada llegir-ho tot seriat, però que espero poder trobar-me amb novetats interessants, en la línia de sempre.
Hola, feia tant temps que no llegia res de VI que m'ha encantat trobar això googlejant pels mons del web. Una salutació a alguns vells coneguts i a partir d'ara em torno a enxufar.
RosaP
per a mi és decepcionant no trobar publicacions completes de vidal-illanes, me sembla molt bé que vagi pel món de fracassat i enfant terrible, però això no només no el fa més bo, sinò que el fa inaccessible i impertinent
alguns ja sabeu que soc una fan de VI així que m'estalviaré alguns comentaris de més que ja els podeu llegir a ECLèCTIA. De totes formes no em canso de llegir i rellegir en veu alte i amb ritme alguns passatges memorables
salutacions a totes i tots
Nuria
Algú sap on puc obtenir més dades de vidal-illanes? m'ho demanen d'una publicació literària
La cròni ca de la galeria és un dels millors passatges del VI i crec que tenia continuació, oi?
Per cert, besalú, basta que escriguis Vidal-Illanes al correu electrònic que surt al marge del web i contactaràs qmb ell.
pececilla
Hola viejos amigos, que sorpresa encontraros aquí. He recibido un correo con este enlace y he decidido dar de nuevo señales de vida con la curiosidad de siempre.
Prometo venir de vez en cuando a leer y comentar lo que se tercie.
Un colega de Valladolid
A Besalú:
poca cosa trobaràs de VI si no li demanes a ell mateix (o el seu editor). Fins on jo sé passa de connectar amb el món, és una espècie d'ermità i aquest web és el primer que veig fora de fanzines o fulls sueltos o alguna col·laboració més o menys escassa a blocs i webs.
Sort
A leloup:
En cierta forma no te equivocas, Vidal-Illanes se ha pasado media vida huyendo de todo, de si mismo, de la gente en general. De hecho su producción permanece en gran medida inédita y probablemente se pierda sin remedio. Como profesor ha mantenido su actividad literária al mergen de la docencia y apenas la compartía con su entorno. Bueno, los que meconocéis ya sabéis que lo aprecio especialmente por lo tanto todo lo que diga parece siempre un intento de disculparle y valorar su trabajo.
Un saludo.
Un colega de Valladolid
He anant revisant tot el publicat a la web de vidal-illanes i vull lamentar profundament que no tengui una major difussió. Sé que és un tipus de literatura no gaire obert ni de masses, però de ben segur trobaria un nodrid grup de seguidores/ors.
No obstant aquests escrits penjats, caldria accedir als texts definitius, corregits i millorats, la manca de canals de publicació per aquestes orientacions minoritàries ens priven d'aquest petit tressor (o així és com ho veig).
Algunes vegades s'ha destacat l'estil de vidal-illanes com d'un dramatisme ple de bellesa. Crec que és una bona forma de definir-lo. oi? que n'opineu vosatres?
La meva admiració per la qualitat de Vidal-illanes. Ho recomanaré
Boníssim el tancament de la galeria i escarrufant el relat de la Terra Promesa.
Són poemes? Microlelats? inclassificables? Què qualcú em doni la seva opinió
Doncs el comiat del dia 6 em sembla de les coses que més m'han agradat de VI. i ja sabéu que jo soc de les més crítiques i exigents, però estic en hores baixes.
Colega, pásate un poco más por aquí, que añoramos tus comentarios de sabio castellano (mesetario) y no lo digo en plan de ofensa, que ya sabes que te aprecio mucho.
Agur
A pececilla:
si ya me paso una vez a la semana, aunque creo que estáis últimamente muy inactivos. Parecería que la gente lee pero no opina, lo que está muy bién, pero estaría mejor leer además los comentarios de la peña que comparte este blog.
Estoy de acuerdo que otra vez VI retuerce la crueldad de las imágenes hasta darles una apariencia de belleza, la Crónica en la Tierra Prometida (o algo así) es un ejemplo más. Sin embargo el último escrito me parece retorcido y presuntuoso, en la línia de la antipatía que caracerizaba a VI hace algún tiempo.
Bueno, que ya me enrollo de más.
podria dir que aquests paio és un plasta xrò no ho diré perquè em recorda un vell profe d l'insti que vaig tenir temps fa a barna. el tipo donava classe al joan d'austria i em va introduir a la poesia i m va despertar l'interès per la literatura com cap altre profe o amic ho havia fet abans
tenia ganes de dir-ho, és el que hi ha, res més
segur que has tingunt moltes portes tancades? la meva segueix oberta. La porta final sempre es dóna pas, mai t'impedeix travessar.
brutal
No sé que te el Vidal-Illanes als seus escrits però sempre em sento retractat amb coses. potser sigui l'ambiguitat d'algunes expressions o dels recursos, però em sento molt reflexat, m'arriba motl endins. sovint penso que ell diu quasi poeticament el que jo voldria haver dit.
"Els ulls que perseguires un dia i que et portaren fins aquí s'havien esvaït, com la boira d'aquell matí en que arribares amb ben poca cosa dins la bossa"
A la crònica d'una caiguda en VI parla d'algú en concret? és una al·legoria abstracta? No deixa de ser un escrit paradoxal.
VI esta perdiendo algo de magia. Amigo mio, sal del pozo que no puedes hundirte de esta manera. Venga, un abrazo desde la meseta añorando los viejos tiempos.
Per a mi la crònica de la dona i la nina de plàstic és molt trista però massa real massa directa i dura. i crec que he viscut d'aprop coses semblants. s'han de tenir ganes per llegir a VI per la cruesa de la realitat que dibuixa en u món on la gent vol viure la vida alegrement i de forma poc solidaria i sensible als problemes de fons de molts altres.
Nuria
A colega:
no estic tant segura que VI estigui de baixada, ja l'hem llegit des de fa uns anys a eclèctia o vexil·lari i sempre tenia aquestes pujades i baixades (una mica bipolar) i crec que no l'hem de pressionar massa.
A Nuria:
La darrera crònica de la senyora indigent és tal qual podria esperar-se de VI, directa i dura, és el que hi ha i és el que m'agrada encara que això faci fugir molta genr que vol llegir flors i violes, es clar qua aquí no les hi trobarà. per això algú ja classifica a VI com escriptor "maldito".
A Rosa
Com pots veure més adalt jo mateix el consider un escriptor maldito si es que de veritat estem davant un escriptor al uso. crec que es un personatge una mica desconcertant i depriment, però m'agrada. també he vist que alguna vegada se li ha retret massa similitud amb manuel vicent i uns certs trets bauçanians, jo crec que ni una cosa ni l'altre, VI és VI i a més em dona la sensació que passa bastant de tot.
Tampoc no crec que se senti pressionat per ningú i molt em temo que ni tant sols deu dedicar ni un minut a llegir això que escrivim aquí. Perà queda dit.
Salut
He arribat aquí de rebot i he quedat impressionat
Alex
la indigencia dibuixada com una estampa bella i tremenda a la vegada, uma mica goyesc.
vaig escriure a l'adreça de correu d'aillat per demanar com era que no es recollien els escrits i es publicaven en llibre, doncs crec que tenen atractiu més que sobrat. em van contestar que no s'ho plantejaven, en part perque vidal-illanes fugia de tot el que comportava desprès de publicar un llibre, exhibir-se en públic, promocionar-lo -encara que en tot cas seria un llibre per lectors escollits, mai un producte de consum massiu (això és evident), però que li bastava que la gent accesdís motivat per la curiositat.el llibre no és incompatible amb el que ara es publica, i aquesta bellesa que m'enganxa i no puc deixar arribaria a molta més gent, val la pena, no?
A Rosa:
No se si realmente lo que le interesa a VI es sencillamente comunicarse con el exterior por los motivos que sea. Por lo tanto no es muy coherente que no quiera ni por asomo intentar que le publiquen algo. Espero ver alguna cosa suya bien publicada, como merece, ya veremos si se pueden salvar todos los problemas te dicen que existen para lograrlo.
Por cierto, alguin sabe algo de Susanna??
Hola Colega he escrito a Susanna para que pase por aquí de vez en cuando, como el los tiempos de ECLèCTIA. A ver si viene a vernos.
El temps de sienci a més de recordar-me aquella vella novela de Martín-Santos (només pel títol i alguna al·legoria) em sembla que conté algunes de les frases més belles que VI ha publicat mai. Això de "I l’horabaixa queia entre silencis i mirades furtives, i s’omplien les hores a la callada mentre es buidava el rellotge esgranant l’incessant tic-tac. Gens dòcils les hores tot ho deixaven enrere i l’espai en el temps del silenci et semblava massa breu, efímer; i tu somniaves l’eternitat mentre senties quasi imperceptiblement i llunyà el grinyolar d’una porta que s’anava tancant." en sembla brutal, especialment lo de omplir hores mentre el rellotge es buida (!)
que guapo tot. m'estic reconciliant amb la lectura de joies breus. la intensitat dels escrits que hi ha per aquí és difícil de veure- però a vegades hi ha coses ficades una mica amb calçador, és evident que no tot pot ser magnífic, però com deia: molt guapo en general
Aquests records d'infantesa, buf, al final m'han omplert els ulls.
Però no em deixen fet pols, sinó tot el contrari.
Gràcies VI
A Carles:
a mi els records no em recorden a res (soc massa jove?) però igualment em sembla un bon escrit, menys rellepat que d'altres que n'he llegit aquí (que en general m'agraden prou, per això passo sovint per aquesta illa de prosa curta que no se definir si són poemes, contes breus, articles de diari o ???)
Tant les cròniques del silenci, com les dels records o dels 17 anys, em semblen del millor que he llegit darrerament de VI. El ritme, algunes frases mot poètiques, no sé que és.
Ester, jo tampoc se molt bé que son aquests escrits, però jo els definiria com "microrelats poètics"
Hola una amiga m'ha recomanat venir a rondar aquest bloc i m'he quedat molt sorpresa perquè he trobat quelcom que fa molt que anava buscant, uns escrits intensos, entre surreals i hiperreals, densos i que en cap cas no te deixen indiferents. Estic francament impresionada.
Salutacions als amics que heu deixat comentaris, crec que tenim alguna cosa en comú força especial.
Hola, ja sabeu que els meus vincles amb el país basc em frepen quan llegeixo coses com la crònica d'una infamia. No sé si VI anava d'això, però jo ho he interpretat d'aquesta forma. El que vull dir és que la crònica és extraordinària, tota ella, el símil de les bruíxoles, el del pistoler, la freda ciutat vella i cansada... tot el simbolisme tanca el millor de VI, com feia temps que no llegia res.
Molts petonarros col·legues
Por cierto, como se ve la cronica desde Valladolid? (tu ya me entiendes)
pececilla
venilla cinèfila la del VI amb la referència a la mort i la partida d'escacs, oi? El millor Bergman, sí
Feia dies que no passava per aquí i he notat un estil més directe encara que no menys dur. Tot evoluciona, però no perdis la teva essència amic VI!
He tornat de vacances i m'he acostat novament a VI, que me semblava estava un pel improductiu darrerament ;-)
Ha tornat l'essència VI i estic content dins la tristor que sovint generen els seus escrits. Crec que molts i moltes no entendran mai VI, però les cròniques extraviades en solitud són dues joies de molts kilats!
A veure si animam el fòrum. Abraçades i tal
Què li ha passat a VI?
Per què no escriu?
Fa setmanes que em faig la mateixa pregunta.
És cert que sempre ha tingut èpoques on romania en silenci, però aquesta vegada semblava que es prenia el web com un projecte de continuïtat.
De qualsevol manera, sigui el que sigui esper que torni aviat.
Núria
Veig que ha tornat a arrencar això!
Que no s'aturi SUP
Tornaràs algun dia?
Hola, veig que això s'ha aturat, que ningú no fa comentaris i que VI no dóna senyals de vida. És viu?
Tornaràs?
Hola, he arribat aquí per illencs.com i he de dir que m'ha impressionat la crònica indecent. com amb tant poques paraules pot dir-se tant i descriure amb subtilesa un assassinat tant abjecte. felicitats. crec que me sum a la condemna de l'atemptat amb totes les meves forces, que ja son poques. records des de l'altre illa.
Ginés
Bé, malgrat l'aturada he anat seguint visitant-te i a la fi veig que has tornat. Segueix com a mínim amb un a la setmana a mi m'agraden les lectures breus que et fan pensar una mica o que et transporten a escenaris que no conec. Bs
Contenta de seguir llegint VI. No he desaparegut. Em segueix impressionant la intensitat del que escrius aquí. No aturis.
Des de illencs.com vull animar-vos a seguir escrivint una mica cada dia aquest telegrames de bellesa literària. M'agrada llegir a més al fòrum que ningú no escriu barbaritats, és un bon senyal
He de reconeixer que amb el temps he deixat de passar-me per aquí, però com que tenia la pàgina a favorits avui he tornat i crec que m'hi tornaré a enganxar. El fòrum el veig una mica aturat, però a mi tampoc se m'acut massa cosa a dir, només llegir i gaudir unes vegades, desilusionar-me d'altres, o quedar-me trist o content d'altres. El que si sent és que mai em deixen indiferents, encara que no sempre m'agradin el que fa en VI. Abraçades aillats!
crec que per aquí hi han coses interessants, però em sembla que tampoc és per tant. l'autor o autors no són coneguts i no els he vist mai res publicat. hi ha de tot, es cert, però el perfil no crec que doni per masses alegries
Un dimoni
Per contra, a mi em segueix semblant molt bo. Les dues darreres del cor que covava i del moix (gat) que ensenyava a volar són, amb tots els respectes dels que discrepen, petites obres d'art expressionista.
Fins sempre
Inveterat
Entre niguls canviants desconcerta una mica, però a mi m'ha agradat força... La crítica a fer és que La lluna en un cove és una revista-llibre difícil de trobar i amb un format incòmode de llegir.
Molt bo el de la nevera! VI ha ampliat el seu estil i crec que és per a millor.
Entre niguls canviants té fragments bons i d'altres millorables, però és normal en un relat que és quasi una novel·la curta (són més de 30 pàgines). Us la recomano si és que podeu trobar la Lluna en un cove.
Darrerament em sembla detectar una evolució a l'estil d'VI. Tot queda més directe i filtrat a la vegada, no sé com explicar-ho, però el de la nevera que fa olor a peix i aquest conductor estresat o el del cotxe fúnebre, em semblen que deriven cap un corrent de realisme brut americà o alguna cosa semblant. M'agradaria veure publicades aquestes cròniques algun dia.
salu2
Em fa molt content què et puguem seguir en "paper", sempre és més càlid. La Lluna en un Cove em sembla una magnífica iniciativa.
Publica un comentari a l'entrada